dimecres, 21 de gener del 2009
dilluns, 19 de gener del 2009
Arquitectura romana
L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.
Coliseu de Roma
El Colosseu, Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo), conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.
dijous, 15 de gener del 2009
Michael Faraday
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme. Fill d'un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d'aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l'electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l'abandonaria.
Isaac Newton
Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un físic, matemàtic, i filòsof anglès.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques. Newton també demostrà que la llum blanca està composta d'una mescla dels altres colors. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones).
Arc de Sant Martí
L'arc de Sant Martí, arc iris, arc del cel o iris és un fenomen òptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.
La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.